Quan l'abril ja no té espera el taronger treu la flor.
I és un ganivet traidor el seu perfum que al capvespre s'escampa com una pesta.
I cap batec animal és estalvi d'aquest mal que res ni ningú respecta.
S'enfila per les parets i mulla els llençols d'un crit
que convoca l'esperit de tots els noms de la pell.
Ens roba la voluntat i ens emmetzina la flor del taronger, la tarongina.
Als taulells de les tavernes canten els vells mariners
que la flor del taronger des de l'alta mar s'ensuma,
i embogeix els qui, amb la lluna,
naveguen els seus paranys i no se salva del dany qui del seu cant no s'allunya.
I que el seu perfum melós amara les aigües fins
que la queixa dels dofins estova el cor dels taurons.
I fa ballar els corbs marins amb les gavines la flor del taronger, la tarongina.
Pot passar quaselvol cosa quan floreix el taronger:
que no cobri el botiguer, que el sastre no prengui mides,
que caiguin de les bastides els paletes i els pintors,
que s'aturin els motors, que naufraguin les mentides.
Que blasfemin els rectors, que plorin els assassins,
que regalin els mesquins amanides als voltors.
Menteix com el vi i encén com la benzina la flor del taronger, la tarongina.
Tot l'ordre del món s'immola, el desig té impunitat,
res no és prohibit ni pecat quan la tarongina vola.
No hi ha casa, no hi ha escola, platja,,
marge ni penyal on no deixi rastre el mal del flaire que ens agombola.
Les faldes són un empreny i cauen els pantalons,
es descorden els botons i es perd la virtut i el seny.
Ens roba la voluntat i ens emmetzina la flor del taronger, la tarongina.
EL MAL DEL AZAHAR
compositores: Joan Manuel Serrat,Manuel Vicent
Ouvir músicas